Una idea per celebrar 40 anys de Sandberg

El Florence Nova va néixer en un moment molt especial: la celebració del 40è aniversari de Sandberg Guitars.

Per commemorar-lo, Holger Sandberg va proposar tornar a la idea que hi havia darrere del Florence original. A partir d'aquí va començar un procés creatiu que va anar convertint poc a poc aquella primera idea en un instrument completament nou.

Tot va començar de manera molt natural: una ampolla de vi negre de la Ribera del Duero sobre la taula, discos sonant de fons, converses de matinada i esbossos que a poc a poc van començar a donar forma a una idea nova.

Esbós a llapis inicial del disseny del cos del Florence Nova
Un primer esbós explorant la forma i els detalls del cos del Florence Nova.

Més que una sessió formal de disseny, va ser el resultat d'una amistat, d'una passió compartida pels instruments i de la il·lusió de crear alguna cosa especial junts.

Del Florence al Florence Nova

El punt de partida sempre va ser el Florence original de 30 polzades.

La intenció no era copiar-lo ni construir simplement el mateix instrument amb una escala més llarga. Volíem conservar-ne l'essència, la senzillesa i part de la identitat, portant alhora el concepte a un lloc nou.

Tots dos sentíem que hi havia espai per a una interpretació diferent dins de la família Florence: un instrument de 34 polzades amb 24 trasts, registre estès i personalitat pròpia.

Així va néixer el Florence Nova.

Tots dos instruments pertanyen a la mateixa família i comparteixen les mateixes arrels, però cadascun té la seva pròpia veu. El Nova mai no va pretendre substituir el Florence original, sinó representar un nou capítol de la mateixa història.

Trobar l'ànima del baix

Una de les parts més importants del procés de desenvolupament va ser trobar el caràcter sonor de l'instrument.

Sandberg va preparar un baix de proves dedicat al projecte. Holger va dissenyar un sistema que permetia canviar ràpidament la posició de les pastilles i provar diferents pastilles Sandberg en el mateix instrument.

Victor va rebre el baix juntament amb una selecció de pastilles i va començar a provar-les una per una, apropant-les al mànec o al pont i escoltant amb atenció com canviava la resposta de l'instrument.

Proves de posició de les pastilles al prototip del Florence Nova
Provant posicions de pastilla per trobar la resposta característica del baix.

Aquella etapa es va convertir en un dels punts d'inflexió de tot el projecte.

La posició final de la pastilla no es va triar només per raons tècniques. Va ser el punt en què vam trobar el que buscàvem des del principi: l'ànima del baix.

Un so càlid i amb sabor de fusta. Definit, però natural. Un so amb caràcter suficient per tenir identitat pròpia, i que alhora deixa espai perquè es noti la personalitat de qui el toca.

Un baix que sona com qui el toca

Des del principi teníem clara una idea: no volíem que el Florence Nova fos un instrument que obligués el músic a adaptar-s'hi.

Volíem just el contrari.

Volíem que la connexió fos immediata. Que la dinàmica sortís dels dits, que l'atac es sentís natural i que l'instrument respongués a la manera com cada músic l'aborda.

Per això l'electrònica segueix una filosofia deliberadament senzilla, amb controls mínims i una resposta molt directa.

La idea mai no va ser que el baix imposés un so concret.

La idea era que sonés com tu.

Les teves mans, el teu amplificador, el teu toc i la teva manera de fer música.

Fusta, ressonància i senzillesa

Durant el desenvolupament va sorgir també la idea d'incorporar cambres al cos i portar l'instrument cap a una construcció semibuida.

L'objectiu no era que sonés acústic.

Va sorgir amb prou naturalitat a mesura que avançava el projecte: volíem afegir una mica més de ressonància, reduir part del pes total i donar a l'instrument una altra dimensió de caràcter.

Les obertures del cos també donen al Florence Nova una identitat visual molt distintiva i ajuden a separar-lo, visualment i conceptualment, del Florence original.

La mateixa filosofia ens va portar a cobrir la pastilla amb fusta.

La idea era integrar-la visualment amb la resta de l'instrument i reforçar aquesta sensació orgànica, natural i cohesionada, gairebé com si tot pertanyés a una sola peça de fusta.

Fresat de les cambres del cos del Florence Nova a la fusta
Donant forma a les cambres del cos, que aporten ressonància i redueixen el pes.

La influència del flamenc, sense ser un baix flamenc

Durant aquelles primeres nits d'idees i esbossos vam escoltar molta música.

I entre aquells discos hi havia molt de Carles Benavent.

És un músic que tots dos admirem enormement i, com sol passar en un procés creatiu, la música que t'envolta passa a formar part de l'atmosfera en què neix una idea.

El flamenc, la música d'arrel i la manera com un baix pot interactuar amb una guitarra van estar presents d'alguna manera durant tot el desenvolupament.

Però el Florence Nova mai no es va concebre com un baix flamenc.

Aquesta distinció és important.

La influència té més a veure amb una certa sensibilitat: buscar la fusta, la dinàmica, la resposta natural i una forta connexió amb qui toca. Mai no es va tractar de dissenyar un instrument per a un gènere concret.

Des del principi, el Florence Nova es va pensar com un baix versàtil, capaç de moure's amb naturalitat entre estils molt diferents sense perdre la seva personalitat.

Un any polint els detalls

El procés de desenvolupament va durar aproximadament un any.

Hi va haver petits ajustos al mànec, l'equilibri, l'ergonomia i diversos detalls visuals que van anar apareixent a mesura que l'instrument evolucionava.

Un d'ells va ser l'incrustació del trast 12.

Holger va suggerir usar una versió simètrica del mateix motiu visual de les obertures del cos semibuit. Això va crear una connexió subtil entre diferents parts de l'instrument.

La resta del diapasó es va mantenir net a propòsit.

Els marcadors de posició van al lateral, deixant més fusta visible a la cara del diapasó i reforçant el caràcter net i natural del disseny.

Del prototip al model final

Després de gairebé un any de proves i petits refinaments, el primer prototip ja contenia gairebé tot el que buscàvem.

Només va caldre afinar alguns detalls d'equilibri, ergonomia i acabat.

Veure com una idea que havia començat amb converses, esbossos i experiments es convertia finalment en un model Sandberg real va ser una experiència molt especial.

El Florence Nova avui

El Florence Nova està disponible en versions de 4 i 5 cordes, tant amb trasts com fretless, i en tres acabats principals:

  • Tobacco Sunburst
  • Koa
  • Flamed Maple

Cada versió segueix la mateixa filosofia de disseny i el mateix caràcter sonor, i ofereix diferents configuracions dins de la família Florence Nova.

Baix Florence Nova amb acabat Tobacco Sunburst
Tobacco Sunburst
Baix Florence Nova amb acabat Koa
Koa
Baix Florence Nova amb acabat Flamed Maple
Flamed Maple

Una idea compartida que va trobar la seva pròpia veu

Per a Victor, formar part d'aquest procés va tenir a més un significat molt personal.

El món de la construcció d'instruments i la luthieria sempre l'havia fascinat, i la seva relació amb Sandberg va fer possible participar de prop en el desenvolupament d'un instrument real.

Però, sobretot, el Florence Nova va sorgir d'una amistat, d'interessos compartits i de la il·lusió d'imaginar alguna cosa junts i veure-la prendre forma pas a pas.

Configura el teu Florence Nova Configurador ↗ Visita Sandberg Guitars Web ↗